Que és el canvi climàtic?

Què és el canvi climàtic i l’escalfament global?

Abans de tot, que és el realment el canvi climàtic?, la resposta a aquesta pregunta sembla molt fàcil, però en realitat no ho és tant no ho és. Per definició el canvi climàtic és la variació del sistema climàtic terraqüi durant un temps prolongat, és a dir que és un procés molt complex que pot arribar a desequilibrar la balança que fa possible la vida a la terra. Aquest és moltes vegades confós amb l’escalfament global, ja que realment són dos conceptes relativament semblants, de fet es podria dir que el causant del canvi climàtic és l’escalfament global, ja que aquest es resumeix com l’augment de la temperatura mitjana de la superfície terrestre. Segurament ara mateix t’estàs preguntant, que causa aquest augment de temperatura?, la resposta es pot resumir en dues paraules: efecte hivernacle. Aquest fenomen és causat pels gasos d’efecte hivernacle, els quals són molt variats, van des de coses tan comunes com el vapor d’aigua a coses tant complexos com àcids naturals, el que fan aquests gasos és retenir el calor solar a la terra, ja que no deixen que, al rebotar amb la superfície terrestre, aquesta calor no és dissipi per l’espai. Però que té a veure el diòxid de carboni en tot això?, doncs que aquest també és un gas d’efecte hivernacle, i bona part d’ell es deu directament a l’activitat humana. .

Què passa amb el diòxid de carboni?

Esperem que després d’aquesta breu introducció t’hagin quedat clars els conceptes bàsics de canvi climàtic, escalfament global i l’efecte hivernacle, doncs amb aquests conceptes clars ja podem començar a parlar del major culpable del canvi climàtic; el diòxid de carboni. Com possiblement ja sabreu el carboni és un element molt promiscu, és a dir, que el podem trobar en llocs tan variats com l’aire, la closca d’un cargol, el nostre ADN, el tronc d’un arbre, etc. De fet el carboni és una de les «matèries primeres» per fer vida, ja que és un component essencial per la majoria (per no dir tots) els organismes vius, llavors com pot ser que un element tan necessari per a la vida a la terra, sigui a l’hora el que l’amenaça? La resposta a aquesta pregunta és fàcil; l’estabilitat del cicle del carboni, segons els cicles terrestres sempre hi haurà la quantitat justa de carboni en cada lloc, és a dir, que el carboni estarà ven repartit (aire, terra, aigua i éssers vius), de tal forma que sigui beneficiós per tots els organismes de la terra. El que passa avui en dia és que ens estem dedicant a emetre a l’atmosfera tot el carboni del carbonífer i dels inicis de la terra que havia queda atrapat sota terra (en forma de petroli o carbó), desfent la feina de milions d’anys de milions d’organismes que han permès la vida a la terra, i sobrecarregant l’aire amb diòxid de carboni. Però això no és tot, també ens estem dedicant a tallar grans extensions de bosc o selva per substituir-los per camps de cultiu, els quals absorbiran molt menys diòxid de carboni, però a sobre, de vegades en comptes d’un camp de cultiu posem un camp amb vaques, les quals emetran diòxid de carboni en respirar i metà amb les flatulències i les femtes, el qual és vint vegades més contaminat que el diòxid de carboni. I com aquesta podríem fer una gran llista resumint totes les activitats humanes.

A més del carboni, hi ha algun altre factor que intervingui en el canvi climàtic?

Fins-hi tot traient tota la resta d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, la resposta a aquesta pregunta és sí. Per exemple, a causa dels nostres actes estem emetent a l’atmosfera la calor equivalent a quatre bombes nuclears cada segon, a més recorda que aquesta calor no podrà dissipar-se a l’espai, ja que els gasos d’efecte hivernacle ho impediran, a més tampoc podrà ser assimilat correctament per la terra, ja que els cicles de regulació de la temperatura global estant saturats. Aquesta situació actual de la terra es podria exemplificar en fer una foguera dintre d’un forn encès i amb la ventilació obstruïda, segurament a l’imaginar-te el que acabem de descriure hagis pensat que això d’encendre una foguera en un forn és impossible, ja que el foc s’apagaria en quedar-se sense oxigen, i això és justament el que ens està passant. Un altre factor que intervé, d’una forma menys directe és la contaminació ambiental, és a dir, tots els residus que produïm i no reciclem o no els contenim, la qual pot anar des d’un plàstic a químics llençats al mar. Però com afecta aquesta contaminació ambiental al canvi climàtic?, com he dit anteriorment aquests contaminants no afecten de forma directa, sinó que el que fan és infiltrar-se en els ecosistemes i desestabilitzant-los, aconseguint així eliminar tota mena d’organismes fotosintètics (que fan la fotosíntesi) que ja no podran sintetitzar (absorbir) més diòxid de carboni, però no creguis que el problema es queda aquí, ja que aquesta contaminació és la causa més gran d’extinció d’espècies i també ens crea tota mena de malalties a causa de la contaminació que hi ha present en el nostre propi menjar.

Conseqüències del canvi climátic.

Abans de començar aquesta secció m’agradaria dividir-la en dos grups: les conseqüències actuals i a curt termini i les possibles conseqüències a llarg termini. Començarem amb el primer grup:

  • Augment de la temperatura de l’atmosfera terrestre → Les quals han augmentat més d’un grau en menys de cent anys, el qual no sembla gaire, però recordeu que estem parlant en l’àmbit planetari i a aquest nivell el mínim canvi representa una sèrie de conseqüències terribles, les quals es poden és resumir en quasi tots els problemes que comentarem a posteriori.
  • Clima extrem → Això és una qüestió de pura lògica; els huracans és causen per les bosses d’aire calent a l’altura del mar, per tant l’augment de calor augmenta la quantitat, la imprevisibilitat i la intensitat dels huracans. Ràfegues de vent brutals que semblen venir de no res, això és deu a què la calor augmenta la velocitat dels gasos, provocant aquestes ràfegues de vent. I així podríem seguir amb les tempestes, les inundacions, etc.
  • Incendis massius → A causa de les condicions climàtiques de calor, vent i séquia, és cada cop més comú veure incendis forestals brutals que arrasen regions senceres, i no fan més que empitjorar les coses.
  • Desgel → L’augment del nivell del mar (el qual ja ha puga’t disset centímetres en cent anys, i cada cop el procés va sent més ràpid), aquesta és la principal causa de les inundacions a llocs amb poca altitud respecte al mar.
  • L’acidificació dels oceans → Tot-hi que no ho sembli els mars i oceans absorbeixen més diòxid de carboni que els boscos i selves, el que esta passant és que s’estan veient sobre saturants i com que no poden gestionar de forma correcta aquest diòxid de carboni s’estant acidificant (ara són un 30% més àcids que fa cent anys), el qual està posant en perill o directament extingint a bona part dels organismes marins, el qual podria acabar en algú molt més bestia que parlarem en el segon grup de conseqüències.
  • L’extinció de 150 espècies al dia i causa directe de set milions de morts humanes a l’any (el dotze per cent de les causes morts globals).
  • Propagació de bacteris i virus → Com molts ja sabreu la majoria dels patògens (virus, bateries, fongs, etc que són perjudicials pel nostre cos) habiten en medis calents i a mesura que la temperatura global ha anat augmentant aquests patògens que abans eren controlats per la temperatura ara es poden propagar per àrees més extenses. Però el problema no es limita als patògens, sinó que també hi ha un munt d’organismes que abans eren controlats per la variació del clima, per exemple la vespa asiàtica, un tipus de vespa que és el doble de gran que l’europea i la seva picadura sol ser mortal, aquest insecte era regulat en població quan, a l’hivern, la majoria dels espècimens morien de fred, però ara que no mor de fred i no té depredadors naturals s’està estenent per tot al món (de fet a Catalunya ja s’han trobat molts ruscs).

Conseqüències a llarg termini és a dir a partir del 2045 (estan ordenades en cronologia)

  • Refugiats climàtics → Realment això ja esta passant, però a petita escala, mentre que un informe de l’ONU preveu que cap al 2050 hi haurà entre cinquanta i docents milions de refugiats climàtics. Per contrastar-ho, de la guerra de Síria van sortir tretze milions de persones refugiades, i a diferència d’aquests els refugiats climàtics no seran tots del mateix color o zona geogràfica, de fet qui sap si nosaltres ens convertirem en el que tant hem rebutjat?
  • Trencament de la circulació termohalina → La circulació termohalina o cinta transportadora oceànica és un cicle de corrents que recorre tots els mars del món i s’encarrega de regular la temperatura terrestre, evidentment aquesta s’ha vist molt afectada pel canvi climàtic, i es creu que en uns anys podria arribar a col·lapsar, causant així una desestabilització total en el clima terrestre que podria culminar amb la desertificació de tot el món.
  • La mort dels oceans i de la terra sencera → En el cas que l’anterior punt passes, tots els oceans es quedarien sense vida, ja que la circulació termohalina també s’encarrega de transportar oxigen a l’oceà i quan aquest cicle és trenques els oceans quedarien sense oxigen, el qual facilitaria la proliferació de bacteris anaeròbics (no poden viure si hi ha oxigen) que començarien a produir gas sulfur d’hidrogen, el qual faria que l’atmosfera fos totalment tòxica i acabaria amb tota forma de vida aeròbica (necessiten oxigen per viure) a la terra

És a dir que si seguim en aquest camí en menys de cent anys el planeta serà un lloc totalment deshabitat i que faria olor de ous podrits a causa de la gran concentració de sulfur d’hidrogen a l’atmosfera.

Contraarguments:

El canvi climàtic és un tema que presenta molta controvèrsia, ha aparegut molta gent que afirma que tot això del canvi climàtic, per tant ara rebatrem els seus arguments, per si tu mateix dubtes en algun aspecte que hem comentat o per si en algun moment et trobes en algun debat amb algun terraplanista d’aquest tipus.

→ En alguns llocs, de cop fa fred

És veritat, però això no té res a veure amb el canvi climàtic, ja que aquest es refereix al clima general, no al temps local. El qual són dos conceptes que s’han de tenir en compte: temps i clima no és el mateix, com a temps ens referim a un temps meteorològic local i esporàdic que segueix un patró erràtic i molts cops imprevisible, mentre que quan parlem de clima parlem d’un concepte global i a llarg termini que segueix un partó mitjanament estable. Per resumir-ho en un simple exemple el temps et diu si demà podràs anar a la platja mentre que el clima et diu el futur del planeta (és a dir que s’ha de prioritzar el clima al temps). Tornant a l’essència de l’argument, el fet que faci molt fred en un lloc en específic no significa res, ja que el clima segueix sent més calent del normal, és a dir, que és un simple cas aïllat, un símil que podríem fer a la societat seria com si un multimilionari és deixes la cartera a casa un dia, i per això la gent li anés donant almoinés, ja que d’entre tots els dies de la seva vida de multimilionari, un dia es va deixar la cartera i no va poder comprar-se ni un entrepà.

→ En total hi ha hagut més de set canvis climàtics en els últims sis-cents mil anys

Això és cert, només que aquests canvis van ser causats per processos naturals i cap va ser tant accelerat i va canviar tant la composició química de l’atmosfera com el que ens enfrontem avui en dia. A més aquest argument no té gaire sentit per si sol, ja que aquests set cicles solen estar associats amb extincions massives i canvis brutals en la terra d’abans i de després del cicle.

→ La major part del CO₂ prové del medi ambient

En part és cert, ja que les emissions naturals estan en quart lloc a la llista d’emissions de CO₂ però al davant té tres activitats humanes que contaminen més que són: la crema de combustibles fòssils i biomassa, el subministrament d’energia i la producció industrial. Les quals és bàsicament el mateix a dir totes les activitats humanes, de fet només les ciutats ja emeten més del 60% de gasos d’efecte hivernacle (tot aquesta informació és d’un informe de l’ONU → https://www.un.org/es/sections/issues-depth/climate-change/index.html).

→ L’efecte hivernacle és bo

Això és del tot cert, de fet és imprescindible per la vida a la terra, ja que sense efecte hivernacle la temperatura mitjana de la terra seria de divuit graus sota zero. Però com tot, aquest és bo en la seva mesura natura, és a dir, com estava abans de la revolució industrial, ja que ara l’efecte hivernacle és massa potent i està sobreescalfant la terra.

→ La teoria dels raigs solars

Algun cop haureu sentit que hi ha gent que diu que l’escalfament global es deu a un tipus de raigs solars més intensos dintre dels cicles solars, el problema d’aquesta teoria és que era certa fa cinquanta anys, ara ens tocaria una època de poca intensitat que és en la que temperatura global hauria d’estar baixant fins a mig grau menys, el problema és que la temperatura no baixa, sinó que puja (tot això és d’un estudi «de Observatorio psicometeorológico de Davos, del Instituto Federal suizo de Ciencia Acuática y Tecnología (Eawag), del Instituto Federal de Tecnología de Zúrich y de la Universidad de Berna»).

→ Si tot està tan malament perquè molestar-se a intentar-ho solucionar

Aquest argument no és cert, ja que amb la tecnologia i medis que tenim avui en dia podríem frenar el canvi climàtic, l’important és posar-nos. D’això és just del que tracta la segona part de la web.

Leyendas de la diapositiva: Temperatura media mundial. Nivel medio del mar en el mundo. Cubierta de nieve en el hemisferio norte. Temperaturas (ºC) Diferencia existente entre 1961 y 1990 (mm) (Millones de km2) Fuente: Cuarto Informe de evaluación del IPCC, 2007.